Fa dies que vaig anunciar aquest tema i la veritat és que em sap greu haver-vos tingut a l’espera, però el temps sembla que no em corri a favor, i em costa trobar una estona....
Bé, el tema que ens atany avui és el masclisme que desgraciadament encara persisteix en la societat. A veure, parlem-ne, confiant però, no ofendre a ningú malgrat dir més d’una cruel veritat i sempre des del meu punt de vista.
Hi ha molt tipus de masclisme en funció dels espais on els puguis trobar: a la llar, a la feina, en una disco, en un hospital, etc,etc... Per sort el meu cas només es centra a la feina, gràcies a Déu tinc una parella, uns amics i una familia que em respecten i a la vegada , deixant de banda la feina, em moc en espais que no acostumen haver-hi aquests tipus de raça ja que no s’hi senten a gust (més que res perquè són interessos que a ells els hi cauen com les roques de Montserrat, qüestió de gravetat!! Jajaja) Bé, per desgràcia en el món laboral la dona encara està bastant inferioritzada. La dona pot tenir una ocupació amb càrrec però pel sol fet que siguis una dona el càrrec l’envien a Can Forro.
No parlen de la mateixa manera (sempre qüestions de feina, eh?) amb el teu company que és home, que amb tu que ets dona, evidentment. Et diuen les coses diferent per diverses qüestions:
a) Perquè segons ells les dones som inferiors = a tontetes = a ineptes = a estrangeres?? Això ho dic perquè quan et diuen les coses et parlen a poc a poc i una mica “índiu” perquè els entenguis millor.
b) Com que ells són del sexe oposat i són del bàndol inseminador, es trempen cada vegada que s’acosten a tu i et comencen la frase amb una floreta d’aquestes que criden els paletes des de dalt de les bastides per acabar-te l’explicació com el punt a) detallat més amunt.
c) A vegades no cal que obrin la boca, només veure com et miren i quina cara posen, o com s’acosten caminant d’aquella manera que es pensen que són el tio de la Coca-cola. S’aturen davant teu i comencen la conversa amb el punt b) i continuen amb l’a)
Bé, després d’haver-te fet tot aquest ritus “ a cual més ridícul” arriba el moment que obres la boca per contestar-los. Aquella posició maniquí, aquell mig somriure burleta, aquella mirada vidriosa, aquella estarrufada que porten despareix en 2 segons quan els fas caure en l’evidència més bàsica, que o bé no han llegit bé la feina, o que no l’han entès a la primera i era molt simple, etc,etc, és a dir els hi fot que tu els hi hagis d’alliçonar.....jajajaja així doncs, per què has vingut???
Quan l’evidencia demostra que el flirteig l’hi ha ennuvolat l’inteligència i tu l’has fet caure morros al terra, llavors ets una dona freda, antipàtica, et compadeixen a tu i als teus...en fi, barbaritats del seu nivell, i total per què??? Perquè els fot que tu siguis un pèl més espavilada que ells, que tinguis les idees una mica més clares que ells, perquè......perquè et dona carai!!! i encomptes de replicar-los hauries d’estar a casa treient la pols i esperant ansiosament que arribi el marit de treballar i li peixis el menjar!!!!!
Sí amics, avui en dia encara hi ha gent així!! Malauradament totes en un moment o altre encara ens bufategen amb actituds com aquesta. Llavors tens dues opcions per encaixar aquestes situacions o et venen nausees o bé, la que més recomano, adonar-te que són uns pobres homes que no despengen de més enllà i te’n fas un fart de riure. Pobrets!!
Bé, el tema que ens atany avui és el masclisme que desgraciadament encara persisteix en la societat. A veure, parlem-ne, confiant però, no ofendre a ningú malgrat dir més d’una cruel veritat i sempre des del meu punt de vista.
Hi ha molt tipus de masclisme en funció dels espais on els puguis trobar: a la llar, a la feina, en una disco, en un hospital, etc,etc... Per sort el meu cas només es centra a la feina, gràcies a Déu tinc una parella, uns amics i una familia que em respecten i a la vegada , deixant de banda la feina, em moc en espais que no acostumen haver-hi aquests tipus de raça ja que no s’hi senten a gust (més que res perquè són interessos que a ells els hi cauen com les roques de Montserrat, qüestió de gravetat!! Jajaja) Bé, per desgràcia en el món laboral la dona encara està bastant inferioritzada. La dona pot tenir una ocupació amb càrrec però pel sol fet que siguis una dona el càrrec l’envien a Can Forro.
No parlen de la mateixa manera (sempre qüestions de feina, eh?) amb el teu company que és home, que amb tu que ets dona, evidentment. Et diuen les coses diferent per diverses qüestions:
a) Perquè segons ells les dones som inferiors = a tontetes = a ineptes = a estrangeres?? Això ho dic perquè quan et diuen les coses et parlen a poc a poc i una mica “índiu” perquè els entenguis millor.
b) Com que ells són del sexe oposat i són del bàndol inseminador, es trempen cada vegada que s’acosten a tu i et comencen la frase amb una floreta d’aquestes que criden els paletes des de dalt de les bastides per acabar-te l’explicació com el punt a) detallat més amunt.
c) A vegades no cal que obrin la boca, només veure com et miren i quina cara posen, o com s’acosten caminant d’aquella manera que es pensen que són el tio de la Coca-cola. S’aturen davant teu i comencen la conversa amb el punt b) i continuen amb l’a)
Bé, després d’haver-te fet tot aquest ritus “ a cual més ridícul” arriba el moment que obres la boca per contestar-los. Aquella posició maniquí, aquell mig somriure burleta, aquella mirada vidriosa, aquella estarrufada que porten despareix en 2 segons quan els fas caure en l’evidència més bàsica, que o bé no han llegit bé la feina, o que no l’han entès a la primera i era molt simple, etc,etc, és a dir els hi fot que tu els hi hagis d’alliçonar.....jajajaja així doncs, per què has vingut???
Quan l’evidencia demostra que el flirteig l’hi ha ennuvolat l’inteligència i tu l’has fet caure morros al terra, llavors ets una dona freda, antipàtica, et compadeixen a tu i als teus...en fi, barbaritats del seu nivell, i total per què??? Perquè els fot que tu siguis un pèl més espavilada que ells, que tinguis les idees una mica més clares que ells, perquè......perquè et dona carai!!! i encomptes de replicar-los hauries d’estar a casa treient la pols i esperant ansiosament que arribi el marit de treballar i li peixis el menjar!!!!!
Sí amics, avui en dia encara hi ha gent així!! Malauradament totes en un moment o altre encara ens bufategen amb actituds com aquesta. Llavors tens dues opcions per encaixar aquestes situacions o et venen nausees o bé, la que més recomano, adonar-te que són uns pobres homes que no despengen de més enllà i te’n fas un fart de riure. Pobrets!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario