19/12/08

Més clar impossible

Us recomano el post del l'article d'Arturo Pérez-Reverte penjat en aquest blog: http://nsksworld.blogspot.com/2008/12/los-amos-del-mundo-arturo-prez-reverte.html

17/12/08

Què va ser abans: l'ou o la gallina?

Sabeu aquella cançó que diu: "La vida te da sorpresas!, sorpresas te la vida, ay Dios!", doncs sopresa o massa casualitat, allò que molts van tirar per terra en el seu moment, ara funciona a lo grande! No tinc ni idea perquè tenen tanta similitud, però la idea és la mateixa i qui digui el contrari que s'ho faci mirar!..... (la foto de l'esquerra és un programa de mà de Els Pastorets del Casal de St Pere de l'any 2004 i la de la dreta és el logotip del programa de TV3 "Objectiu Pastorets")


15/12/08

La solidaritat ja no es predica amb l'exemple. Paga i calla!

Ara són dies de solidaritat, solidaritat que t’arriba a sortir per les orelles. Si no ets solidari, no estas al dia. Sembla que amb tot l’any no cal que siguis solidari, potser és que no hi ha necessitat, en canvi per Nadal tots els mals afloren i tot torna, com el turró. Això és una mostra que tot sempre gira en uns interessos creats. Fa dos dies sortien ONGs com bolets i últimament ja s’ha vist com han acabat moltes d’elles, alguns encara diran que és culpa de la crisi…pobrets….., pobrets els que no han rebut res!!!!
A mi em van ensenyar que sempre que es pugui, s’ha d’ajudar al més necessitat encara que no sigui d’una manera remunerada. Fins a dia d’avui he seguit amb aquest propòsit, però l’abús arriba a destruïr qualsevol valor.
Conec més d’un personatge que està ficat en ONG, més d’un que t’abordava si et veia prenent un cafè i et deia que pel preu d’un altre faries feliç algú que no té ni aigua per beure…caram! Et toca la fibra!...té, una aportació i una mica més pel del costat….I així un cop i un altre, d’un lloc, d’un altre….he arribat a conèixer més països a través de donacions que no pas estudiant geografia a l’escola!
Amb el temps, continues veient als personatges esmentats i observes que aquella actitud bondadosa i deferent és la millor actuació que han fet en la seva vida. Malauradament veus que són gent amb pocs escrúpols, amb poca ètica i un respecte nul, no n'hi ha ni pels seus pròxims…. I doncs? Encara em vols demanar un altre cafè?? Doncs ironies de la vida que la gosadia no l’han perdut i tornen altre cop amb el mateix rotllo. Serà possible???
Una negativa per part teva suposa un broll de paraules desagradables que et titllen d’egoista en endavant. Algú ha pensat que un dóna quan vol o quan pot o quan ho creu convenient??? O és que haig de ser solidari per nassos perquè sinó et fan travessar el cafè? Parlem, és solidaritat o extorsió? Potser no ho he entès prou bé, m’ho hauran d’explicar detingudament tot prenent un cafè, i aquest cop demano que me’l paguin.

25/11/08

Un altre encontre amb l'ajuntament....m'encanta!

Aquest és un dels molts exemples que es podrien posar per reflexionar sobre el funcionament dels nostres meravellosos ajuntaments.
Si jo, com molts dels ciutadans que contribuim en el sou dels apreciats funcionaris, he de solucionar la seva papereta, per què carai els hi hem de pagar???
Tinc un problema, reiterat i a la vista de qualsevol, un problema de vía pública, és a dir, que qualsevol que hi passi, si té dos dits de seny i no els ha perdut fotent-se de morros, el sap veure! Un problema agreujat per unes obres PÚBLIQUES interminables (ara començarem el quart any), on només fan que passejar-hi tècnics, responsables (només com a ocupació no com a eficàcia), i un futimer de títols de paper mullat… i amb tot aquest personal arrossegant els peus a ningú se li ha activat aquella neurona oblidada del sentit comú???
He trucat diverses vegades al departament responsable, resposta definitiva:
-Sí, tens raó, últimament hem observat que hi ha diversos conflictes
(Bé!! Anem bé!! Tot i que si entenem que últimament són quatre anys anem una mica lents eh???)
-Val, d’acord, arreglareu el problema??
-Ara s’engega un projecte que bla, bla, bla….
-Molt bé, se me’n fum el projecte i les seves revisions i la seva aprovació, bla,bla,bla… el problema el tinc ARA i ARA vull la solució… sino d’aquí dos dies em vindreu que hi ha crisi i que el projecte ambicios no es realitzarà, i la solució és molt fàcil i no li cal honoraris de cap arquitecte ni personatge semblant que vulgui (amb raó o no!) posar la mà al pot.
-Tens una solució? Digues…
- “Tal” així de curt i senzill
-Doncs tens raó, és la millor solució!
-Doncs ja està solucionat!! (cordons! Ningú ho ha pensat abans??) Quan ho fareu?
-Bé, és clar, és que sí, però és que….(bla,bla,bla) això s’hauria de fer per escrit
-Molt bé, ara mateix t’ho passo si vols
-Sí, però és que hauria de passar per l’associació de veïns com a representant del barri, bla,bla,bla….
-És l’excusa per anar més lents oi? Perquè no sé què passa que tot allò que va via associació sempre es demora, deu anar en una altra pila, no? Sembla que faci mandra…
-Bé, és que les coses han de seguir el seu curs i ja se sap que…blablabla
-Doncs noi, quan us he posat les coses clares personalment us ha faltat temps per arreglar-ho
-És que has d’entrendre que les associacions estan formades per voluntaris, gent que presta el seu temps gratuitament i potser no fan el seguiment i no dónen prou insistència per nosaltres espavilar-nos (resum de la lliçó, capítol: “Què és una associació de veïns”)
- Bé, i?? jo també estic perdent el temps amb vosaltres voluntaria i gratuitament (bé tan com gratuit, no oblidem que les trucades les pago jo)…
-Sí, sí i s’agraeix, és que potser falten persones com tu en aquests llocs, gent amb les coses clares i contundents….

No m’estenc més amb la conversa perquè avorreix. El cas és que, arribo a la conclusió, que l’ajuntament necessita gent, voluntaris, amb el circuit del cap funcionant al 100%, eficients, amb caràcter, etc…. Per solucionar el que ells no saben fer??? I què carai fan durant la jornada laboral? Només estudien la manera d'apujar-nos els impostos??

4/11/08

L'altra cara d'en Hugh Jackman



Un actor polifacètic com pocs en queden: és genial!
Per conèixer la seva filmografia ...
http://www.imdb.com/name/nm0413168/

3/11/08

Et trobo a faltar...

…enyoro aquelles estones que compartiem parlant la mateixa llengua.
Aquella comprensió recíproca i encoratjadora.
Aquell escoltar i respondre amb encert.
El teu saber estar i la teva guarda.
Potser no ho saps, però et trobo a faltar.

30/10/08

Libertango

Boníssima versió amb Yo Yo Ma al capdavant. Banda sonora de "The tango lesson"

29/10/08

Un full en blanc

Un full en blanc, l’agafes, el toques, el gires, te’l mires….
El pots vestir amb paraules, amb colors, amb desitjos, amb amor, amb odis…..
Si t’agrada te’l guardes, el deses, l’entregues, el regales…Quan no el vols l’abandones, el llences, l’estripes , l’arrugues….
Un full en blanc, l’inici però també la fi. La indiferència o la deferència. El respecte o el menyspreu…
Un full en blanc té importància quan és necessari, apatia quan és inútil.
Un full en blanc viu quan tu li dónes vida i mort quan l’aborreixes.
Un full en blanc…has pensat que també ho pots ser tu?

28/10/08

Desig

Quantes vegades ella havia pensat que no hi arribaria mai. Quantes vegades els seus ulls es trobaven amb els d’ells sense cap resposta….L’anonimat la distanciava, com es podria fixar ell si no la conexia de res?… Però sempre hi havia aquella ocasió en que es trobaven: al carrer, en algun comerç…sempre espontàniament. No era dèria, però ella, ho recordava i anhelava que tornés a passar... quantes vegades es veien: dues , tres a l’any? Per ella ja no era suficient….
Quan menys hi pensava, sorprenentment rebia alguna noticia d’ell, quan menys imaginava tornar-lo a veure seguidament se’l trobava. Per què? Era l’objectiu del destí? Per què sino? Les dues últimes vegades un desig incontrolable la temptava d’acostar-s’hi…per què no ho va fer? Seria una manera d’acabar amb el deliri? De totes formes, què hi guanyaria: un desengany…una anòmima interferint en la vida d’un altre?. No. No podia ser….
Un dia, després de tantes ocasions, de tantes reprimendes, es van trobar. Ella no en va ser conscient fins que ell la va abordar. La va reconeixer? A una anònima com tantes que n’hi ha?. La va assaltar pel darrerra,el seu cos l’oprimia per l’esquena , amb els braços estrenyia amb força el seu ventre i amb la boca a cau d’orella enfurismat li preguntava perquè sempre l’observava quan el veia…què volia? Quins propòsits tenia? Qui era ella per mirar-lo d’aquella manera? Què volia???
Un atac de pànic es va apoderar d’ella…en aquell moment tenia por, vergonya, fracàs absolut…l’havia descobert. Entre plors li va dir que tan sols el desitjava, no sabia perquè!! Però no podia evitar desitjar-lo d’una manera obsessiva!... Li demanava perdó una i altra vegada, li suplicava que la deixés i que l’oblides, li prometia reiteradament que no la tornaria a veure….Per què no t’he de tornar veure? -li preguntava ell oprimint-la més-….Per què t’has d’escapar si estic boig per a tu!-li deia mentre començava d’una manera desenfrenada i animal a besar-la pel coll.
Un sospir va obrir aquella rigidesa, el seu cos es va entregar al d’ell per fondre's amb una mescla de sensacions…. Per què? -es van dir mentre es miraven profundament- Per què hem tardat i sofert tant quan el desenllaç estava en la paraula….?