Quan et converteixes en un mocador rebregat...

Diria que tots en un moment o altre ens hem sentit com un mocador rebregat. La sensació no és menys que sentir-se utilitzat per unes conveniencies d’algú o d’algo que t’usen quan és necessari o per dir-ho d’alguna manera, quan l’encostipat està en el punt més àlgid. Quan els simptomes milloren, la teva funció està a punt d’acabar. Fins aquí cap problema; el problema és quan la teva implicació ha estat més o menys intensa, si has donat de més o de menys , si t’hi impliques amb més o menys grau, i el més complicat, si hi has posat part dels teus sentiments per diversos motius. La sensació s’empitjora quan ni tan sols rebs un diagnòstic definitiu on se t’informa que la malaltia ja ha desaparegut i que tot torna a la normalitat, aquella en que tu no hi formaves part. Llavors t’atures i et dius: em sento imbècil o només ho sóc? I et quedes allà, com un mocador més que rebregat... pots tenir sort si ets mocador de roba, perquè en un moment determinat et faran una esbandida i tornaras a ser útil, però si per alguna cosa has estat mocador de paper..... la teva funció s’ha acabat del tot.