Masclistes nauseabunds o Pobres desgraciats!!!

Fa dies que vaig anunciar aquest tema i la veritat és que em sap greu haver-vos tingut a l’espera, però el temps sembla que no em corri a favor, i em costa trobar una estona....

Bé, el tema que ens atany avui és el masclisme que desgraciadament encara persisteix en la societat. A veure, parlem-ne, confiant però, no ofendre a ningú malgrat dir més d’una cruel veritat i sempre des del meu punt de vista.

Hi ha molt tipus de masclisme en funció dels espais on els puguis trobar: a la llar, a la feina, en una disco, en un hospital, etc,etc... Per sort el meu cas només es centra a la feina, gràcies a Déu tinc una parella, uns amics i una familia que em respecten i a la vegada , deixant de banda la feina, em moc en espais que no acostumen haver-hi aquests tipus de raça ja que no s’hi senten a gust (més que res perquè són interessos que a ells els hi cauen com les roques de Montserrat, qüestió de gravetat!! Jajaja) Bé, per desgràcia en el món laboral la dona encara està bastant inferioritzada. La dona pot tenir una ocupació amb càrrec però pel sol fet que siguis una dona el càrrec l’envien a Can Forro.
No parlen de la mateixa manera (sempre qüestions de feina, eh?) amb el teu company que és home, que amb tu que ets dona, evidentment. Et diuen les coses diferent per diverses qüestions:
a) Perquè segons ells les dones som inferiors = a tontetes = a ineptes = a estrangeres?? Això ho dic perquè quan et diuen les coses et parlen a poc a poc i una mica “índiu” perquè els entenguis millor.
b) Com que ells són del sexe oposat i són del bàndol inseminador, es trempen cada vegada que s’acosten a tu i et comencen la frase amb una floreta d’aquestes que criden els paletes des de dalt de les bastides per acabar-te l’explicació com el punt a) detallat més amunt.
c) A vegades no cal que obrin la boca, només veure com et miren i quina cara posen, o com s’acosten caminant d’aquella manera que es pensen que són el tio de la Coca-cola. S’aturen davant teu i comencen la conversa amb el punt b) i continuen amb l’a)

Bé, després d’haver-te fet tot aquest ritus “ a cual més ridícul” arriba el moment que obres la boca per contestar-los. Aquella posició maniquí, aquell mig somriure burleta, aquella mirada vidriosa, aquella estarrufada que porten despareix en 2 segons quan els fas caure en l’evidència més bàsica, que o bé no han llegit bé la feina, o que no l’han entès a la primera i era molt simple, etc,etc, és a dir els hi fot que tu els hi hagis d’alliçonar.....jajajaja així doncs, per què has vingut???
Quan l’evidencia demostra que el flirteig l’hi ha ennuvolat l’inteligència i tu l’has fet caure morros al terra, llavors ets una dona freda, antipàtica, et compadeixen a tu i als teus...en fi, barbaritats del seu nivell, i total per què??? Perquè els fot que tu siguis un pèl més espavilada que ells, que tinguis les idees una mica més clares que ells, perquè......perquè et dona carai!!! i encomptes de replicar-los hauries d’estar a casa treient la pols i esperant ansiosament que arribi el marit de treballar i li peixis el menjar!!!!!

Sí amics, avui en dia encara hi ha gent així!! Malauradament totes en un moment o altre encara ens bufategen amb actituds com aquesta. Llavors tens dues opcions per encaixar aquestes situacions o et venen nausees o bé, la que més recomano, adonar-te que són uns pobres homes que no despengen de més enllà i te’n fas un fart de riure. Pobrets!!

Crítica: "Maria Antonieta"

Ahir vaig anar al cinema a veure aquesta pel.lícula, com la podria resumir??... no ho sé, serà qüestió d'esperar a que d'aquí un temps la passin un diumenge a la tarda per la tele, perquè és on hi encaixa més bé. Partint del fil argumental, que crec que la majoria d'espectadors és el que d'entrada li crida l'atenció, haig de dir que és més aburrit que un llibre d'història de l'escola. Crec que si no vas sabent el fons històric real, surts d'allà amb l'idea d'haver vist una història sobre una pobre-noia-rica que viu sense preocupar-se de com passar el mes (jajajaja bona aquesta!! no us perdeu el post anterior!!). A partir d'aquí la pel.lícula és una barreja de "Pretty Woman, Les amistat perilloses i un Moulin Rouge sense el "freedom, beauty and love".

Anem per parts (les bones que acabaré abans): fotografia-genial, vestuari-magnific, Kirsten Dunst-es mereix un premi. Punt. Ja està. La resta...com diria un bon amic que no li agrada llegir novel.les: bla, bla, bla.

La part més molesta partint que no sóc imparcial: la banda sonora, un desastre!! Aquí és on faig la comparativa amb Moulin Rouge, una pel.lícula que destaca per la seva innovació en barrejar una historia d'època amb l'últim hit del pop, però la gran, grandissima diferència entre les dues, és que una segueix una coherencia musical al llarg de tots els fotogrames i l'altre no. Em faig mal quan penso que en aquesta pel.lícula es podria haver tret molt suc de la banda sonora partint de l'època en que transcorre. Un temps barroc de transició amb el classicisme. Parlen de Mozart i el coneixen com si fos el veí del costat barrejant cançons de guitarra electrònica amb una "maxacosa" peça de Vivaldi i enredant-nos amb un pobre figurant que fa que toca el clave i quan pares bé l'orella només fa que repetir quatre compassos d'una magnifica peça de Bach.

Consultes la base de dades de cinema per excel.lència (www.imdb.com) i te la venen com una biografia i un drama. Si és una briografia on està la lleieltat al moment??? i si és un drama...què s'enten per drama avui en dia??

Bé, convido a tothom que no l'hagi vist a fer-ho i els que em van acompanyar a la sala que diguin el seu parè!

Un nou any...

Vinga, ja hem passat les portes d’un nou any i com sempre ve acompanyat de canvis. Tothom s’il.lusiona amb el pas de l’any pensant en la millora de la seva pròpia vida, en els canvis que li vindran durant els propers 12 mesos….efectivament, tard o d’hora arriben els canvis, però malauradament no són els que esperem.
Encara no ha acabat de repicar l’última campana que automàticament atenent-se a ¿?¿? puja el nivell de vida mentre a algú ja li ha pujat massa l’acohol. On hem arribat? Quina diferencia hi ha entre el dia 31 de desembre a l’1 de gener?. El primer dia laboral després de les magnifiques mini-vacances et trobes que al primer establiment on vas et foten una bona entrada d’any amb l’encariment del producte…què ha passat durant els dos dies que no hi has anat???. No cal que surtis de casa perquè et gastis els calers consumeixes tant o més com si estiguessis al carrer preparant les rebaixes…al final acabarem guarros i potenciarem els llums d’oli altra vegada per poder arribar a final de mes.
Però a mi, personalment, em té una innata curiositat esgarrifada: en quin coi de país vivim perquè quatre desgraciats decideixin putejar-te un any més i tornar a posar-te a fer comptes anuals per veure aquests any d’on puc treure més calers per passar el mes. No arribes a sortir d’un pou que n’allarguen un altre. Lladres d’aquest país, que tingueu un molt bon any!