30/10/08

Libertango

Boníssima versió amb Yo Yo Ma al capdavant. Banda sonora de "The tango lesson"

29/10/08

Un full en blanc

Un full en blanc, l’agafes, el toques, el gires, te’l mires….
El pots vestir amb paraules, amb colors, amb desitjos, amb amor, amb odis…..
Si t’agrada te’l guardes, el deses, l’entregues, el regales…Quan no el vols l’abandones, el llences, l’estripes , l’arrugues….
Un full en blanc, l’inici però també la fi. La indiferència o la deferència. El respecte o el menyspreu…
Un full en blanc té importància quan és necessari, apatia quan és inútil.
Un full en blanc viu quan tu li dónes vida i mort quan l’aborreixes.
Un full en blanc…has pensat que també ho pots ser tu?

28/10/08

Desig

Quantes vegades ella havia pensat que no hi arribaria mai. Quantes vegades els seus ulls es trobaven amb els d’ells sense cap resposta….L’anonimat la distanciava, com es podria fixar ell si no la conexia de res?… Però sempre hi havia aquella ocasió en que es trobaven: al carrer, en algun comerç…sempre espontàniament. No era dèria, però ella, ho recordava i anhelava que tornés a passar... quantes vegades es veien: dues , tres a l’any? Per ella ja no era suficient….
Quan menys hi pensava, sorprenentment rebia alguna noticia d’ell, quan menys imaginava tornar-lo a veure seguidament se’l trobava. Per què? Era l’objectiu del destí? Per què sino? Les dues últimes vegades un desig incontrolable la temptava d’acostar-s’hi…per què no ho va fer? Seria una manera d’acabar amb el deliri? De totes formes, què hi guanyaria: un desengany…una anòmima interferint en la vida d’un altre?. No. No podia ser….
Un dia, després de tantes ocasions, de tantes reprimendes, es van trobar. Ella no en va ser conscient fins que ell la va abordar. La va reconeixer? A una anònima com tantes que n’hi ha?. La va assaltar pel darrerra,el seu cos l’oprimia per l’esquena , amb els braços estrenyia amb força el seu ventre i amb la boca a cau d’orella enfurismat li preguntava perquè sempre l’observava quan el veia…què volia? Quins propòsits tenia? Qui era ella per mirar-lo d’aquella manera? Què volia???
Un atac de pànic es va apoderar d’ella…en aquell moment tenia por, vergonya, fracàs absolut…l’havia descobert. Entre plors li va dir que tan sols el desitjava, no sabia perquè!! Però no podia evitar desitjar-lo d’una manera obsessiva!... Li demanava perdó una i altra vegada, li suplicava que la deixés i que l’oblides, li prometia reiteradament que no la tornaria a veure….Per què no t’he de tornar veure? -li preguntava ell oprimint-la més-….Per què t’has d’escapar si estic boig per a tu!-li deia mentre començava d’una manera desenfrenada i animal a besar-la pel coll.
Un sospir va obrir aquella rigidesa, el seu cos es va entregar al d’ell per fondre's amb una mescla de sensacions…. Per què? -es van dir mentre es miraven profundament- Per què hem tardat i sofert tant quan el desenllaç estava en la paraula….?