15/12/06

L'instint animal

En primer lloc, abans de seguir llegint aquestes línies....pot ferir la sensibilitat d’algú, tot i que no és el meu propòsit sinó la meva pura i senzilla opinió. A la vegada però, demano la col·laboració dels benvolguts lectors per tal de comprendre i aprendre cert aspectes.... Dit això... som-hi!!

Com tots ja sabem l’ésser humà no deixa de comportar-se com un animal perquè a la fi i al cap compartim el mateix instint. El joc de la seducció pot aparentar molt dispers però no ho és tant. Intentaré explicar-me: un exemple molt clar el podríem veure en un gall d’indi. Tothom té clar, perquè ha vist més d’un documental, que per seduir es posa les millors gales: dins dels seus recursos no és res més que plomar-se més del compte (ojo al doble sentit!! que no va per aquí!!) Mostra al contrari la seva bellesa corporal i incita a la provocació i al joc sexual.
Doncs bé, això passa exactament entre els humans. Com que sé que m’enrotllaria molt i ara no ha de ser el cas, parlaré concretament de les dones, de com volem seduir amb el cos a l’home. Com ja he dit hi ha moltes maneres, i entre nosaltres mateixes ni ens posem d’acord. Hi ha qui per anar a plaça necessita passar per la perruqueria. Una mica de maquillatge sempre afavoreix però hi ha qui es sent més atractiva semblant una Pepa (amb tots els respectes).
També en la vestimenta les dones ens sentim d’una manera o d’altra: hi ha qui espera una ocasió per mostrar els seus encants (o no tant!!) posant-se coses curtes i mostrant cames, transparències provocadores o a vegades potser de mal gust, conjunts que pel tipus de cos que una té no afavoreix però que com que l’han vist a l’anunci de fulanita es volen sentir i s’hi senten com ella!!!! Bé, infinitat de coses en que no m’hi vull extendre....El cas és que quan veig una noia , que de cop té una excusa així, només veig el documental de galls d’indis aixecant la cua...i la veritat em fa més pena que glòria.
Sóc una persona que m’agrada seduir, però amb gust, elegància i subtilitat. No m’agrada veure homes que bavegen veure una noia provocadora entrant per la porta, més que res perquè no m’agrada veure una noia així!!
Una noia ha de saber a qui vol seduir i no ha de cridar l’atenció de tothom, al contrari s’ha de reservar pel contrari, un joc individual, sensual i gairebé dir privat, la resta no n’hem de fer res de si va alta o no (perdoneu l’expressió!! (jajaja). Que visqui la seducció!!! Però amb discreció siusplau!

I ara, convido a tothom perquè digui la seva opinió sobre aquest tema tant “animal”

2 comentarios:

Anónimo dijo...

La seducció és, al meu entendre, un joc més intel·lectual que físic i existeixen una sèrie de codis que la fan possible. Qui no entri en el meu codi no s'entén amb mi i a l'inrevés. No?

Sirstadler dijo...

Exacte, resumit i concret.