Sempre he pensat que el món seria molt més feliç si tingues una unió absoluta. Un món on no hi haurien diferències de cap tipus; ni de races, ni de poders, ni de llenguatges. I tal vegada, si partissim del punt d’unió, no caldria capficar-se per res més.
Hi ha un llenguatge, un dels més antics, que avui en dia encara conviu entre nosaltres. Un llenguatge únic extès arreu del món. Un llenguatge simple, concret, però a la vegada infinit. Tothom, diariament el comparteix, però és una minoria la que l’utiliza conscientment. Jo no podria viure sense ell, i crec que el món, sense ell, tampoc…
La simplicitat d’aquest llenguatge es basa en set simple lletres altrament anomenades notes. No cal ser de cap zona en concret per saber-les pronunciar bé ja que tan sols s’emeten en sons. Aquests sons tant els pot emetre un ésser humà com fer-ho a través d’un estri altrament conegut com a instrument. A partir d’aquí, combinant d’una manera o d’altra, aquesta llengua expressa, parla, explica…infinitat de coses. És la música.
La música és un viatge en el temps, en l’espai, en les cultures, en els paisatges, en els sentiments, en les penes i en les alegries, en els amors i en els odis, en les llibertats i en els esclavatges, en la pau, en les guerres i en les angoixes….en tantes coses!! No cal veure res, no cal llegir res, no cal que t’expliquin res…Quan un sol so penetra per l’oïda, un reflexe innat corre pel cos, et fa sentir, et fa respirar, et fa viu.
Si el món parlés amb música, canviarien tantes coses….
2 comentarios:
L'idioma xinès té cinc tons. És força musical.
Potser algun dia tothom parlarà xinès, però jo no crec que el problema sigui l'idioma sinó el què es vol dir. La teva experiència no és provocada pel llenguatge musical, sinó pel fet que tothom qui es dedica a la música ja està fet d'una determinada pasta. Això dóna el sentiment d'unitat.
Ei Martí!! quina sorpresa! Ostres m'ha fet il.lusió que escrivisis. Noi, això que dius que estem fets d'una altra pasta realment tens tota la raó, em pensava que era paranoia meva. Però està clar que sentim i ens expressem d'una altra manera. Vinga, una abraçada ben forta!!
Publicar un comentario