Ara són dies de solidaritat, solidaritat que t’arriba a sortir per les orelles. Si no ets solidari, no estas al dia. Sembla que amb tot l’any no cal que siguis solidari, potser és que no hi ha necessitat, en canvi per Nadal tots els mals afloren i tot torna, com el turró. Això és una mostra que tot sempre gira en uns interessos creats. Fa dos dies sortien ONGs com bolets i últimament ja s’ha vist com han acabat moltes d’elles, alguns encara diran que és culpa de la crisi…pobrets….., pobrets els que no han rebut res!!!!
A mi em van ensenyar que sempre que es pugui, s’ha d’ajudar al més necessitat encara que no sigui d’una manera remunerada. Fins a dia d’avui he seguit amb aquest propòsit, però l’abús arriba a destruïr qualsevol valor.
Conec més d’un personatge que està ficat en ONG, més d’un que t’abordava si et veia prenent un cafè i et deia que pel preu d’un altre faries feliç algú que no té ni aigua per beure…caram! Et toca la fibra!...té, una aportació i una mica més pel del costat….I així un cop i un altre, d’un lloc, d’un altre….he arribat a conèixer més països a través de donacions que no pas estudiant geografia a l’escola!
Amb el temps, continues veient als personatges esmentats i observes que aquella actitud bondadosa i deferent és la millor actuació que han fet en la seva vida. Malauradament veus que són gent amb pocs escrúpols, amb poca ètica i un respecte nul, no n'hi ha ni pels seus pròxims…. I doncs? Encara em vols demanar un altre cafè?? Doncs ironies de la vida que la gosadia no l’han perdut i tornen altre cop amb el mateix rotllo. Serà possible???
Una negativa per part teva suposa un broll de paraules desagradables que et titllen d’egoista en endavant. Algú ha pensat que un dóna quan vol o quan pot o quan ho creu convenient??? O és que haig de ser solidari per nassos perquè sinó et fan travessar el cafè? Parlem, és solidaritat o extorsió? Potser no ho he entès prou bé, m’ho hauran d’explicar detingudament tot prenent un cafè, i aquest cop demano que me’l paguin.
A mi em van ensenyar que sempre que es pugui, s’ha d’ajudar al més necessitat encara que no sigui d’una manera remunerada. Fins a dia d’avui he seguit amb aquest propòsit, però l’abús arriba a destruïr qualsevol valor.
Conec més d’un personatge que està ficat en ONG, més d’un que t’abordava si et veia prenent un cafè i et deia que pel preu d’un altre faries feliç algú que no té ni aigua per beure…caram! Et toca la fibra!...té, una aportació i una mica més pel del costat….I així un cop i un altre, d’un lloc, d’un altre….he arribat a conèixer més països a través de donacions que no pas estudiant geografia a l’escola!
Amb el temps, continues veient als personatges esmentats i observes que aquella actitud bondadosa i deferent és la millor actuació que han fet en la seva vida. Malauradament veus que són gent amb pocs escrúpols, amb poca ètica i un respecte nul, no n'hi ha ni pels seus pròxims…. I doncs? Encara em vols demanar un altre cafè?? Doncs ironies de la vida que la gosadia no l’han perdut i tornen altre cop amb el mateix rotllo. Serà possible???
Una negativa per part teva suposa un broll de paraules desagradables que et titllen d’egoista en endavant. Algú ha pensat que un dóna quan vol o quan pot o quan ho creu convenient??? O és que haig de ser solidari per nassos perquè sinó et fan travessar el cafè? Parlem, és solidaritat o extorsió? Potser no ho he entès prou bé, m’ho hauran d’explicar detingudament tot prenent un cafè, i aquest cop demano que me’l paguin.
2 comentarios:
baja, que n'hi ha alguns, que tots coneixem, que en nom de la solidaritat guanyen premeis televisius millonaris, ploren pels racons així que veuen una camara del Diari de Terrassa, i presideixen entitats lligades a l'esglèsia catòlica, quan tenen més de tres pisos en propietat, especulen, i estan divorciats i viuen en pecat amb parelles no acceptades per l'esglèsia. doncs si noia si, quin fàstic tot plegat.
POEMA DE NADAL
Quanta misèria
s’amaga en aquests dies.
La hipocresia
és la que en aquestes dates
ens fa celebrar amb goig
i amb joia,
el naixement d’un home
que si avui ens veies,
no podria resistir tanta tristesa,
i els sanglots i les llàgrimes
li ressonarien dins el cervell.
La prostitució
d’unes idees,
d’un somni,
de la bogeria d’un home,
mai, com ara,
m’havia fet tan fàstic.
Pot ser si,
que el millor que et podia haver passat,
infeliç,
era morir com un home,
i com un home també,
ser oblidat amb el lent passar del anys.
Xavi
Potser un dia m'animaré i faré un monogràfic d'aquest cas, però més que un blog, necessitaria tota una novel.la de llarga tirada perquè tothom s'assabenti de quins personatges volten per aquest món de mones! I si aquest algú se sent al.ludit en aquests moments, manoi, agafa un monyoc de fulles i te les tires pel damunt!! S'ha acabat el temps de les vaques grasses i del vent a favor!. Un poema molt encertat, et felicito!
Publicar un comentario