El "Bon dia" del s. XXI

Avui m’he despertat amb aquella curiositat innata per saber si feia o no bon dia.
Sembla que un dia que s’aixeca amb un cel ben net , ajuda a engegar motors mandrosos que es resisteixen a sortir del niu de llençols....
Obres els ulls i ja veus els raigs del sol que tímidament entren entremig d’una persiana mal tancada. Mmmm que bé!! Avui promet un bon dia!!!.
Amb energia saltes del llit i et disposes amb un somriure als llavis enlairar la persiana per contemplar el dia. Sí, avui tindrem sort, altre cop el temps fa honor a la seva estació.
Encara amb un somrís endormiscat , obres les finestres per inspirar aire fresc. Mantenint aquella cara absurdament idíl•lica rebs del revés el primer bon dia: cops, crits i soroll de maquinaria, motors de camions i d’altres monstres contaminants, dispositius acústics i piulets enllaunats. Ah....sí,.... bon dia,.... ja toco de peus a terra.
El soroll avui en dia és la mutació d’aquells dolços ocellets i altres bestioles que acompanyaven a la Heidi rodolant per la muntanya. La feliç i ignorant nena, xerrava pels descosits amb tots els animalons que trobava al seu pas. Avui, ni el propi veí, que fa anys que li veus la cara, és incapaç de creuar-te una sola mirada i amb un aixecar les celles intuir que et saluda.
Som de pedra, som freds, som autòmats i ja no dic antipàtics i hipòcrites, sinó directament antisociables. Es cuida més a un cotxe, que estigui net, que estigui ben lluït i ben guarnit abans de mostrar una mica de simpatia, si es pot dir així, a un ser com tu.
Sí, sí, realment hi ha...d’allò que ara tan se’n parla....ah sí!crisi....ens desborda una gran deshumanització.
.....ah! per cert!!.....me n’oblidava.... Bon dia!