Temps enrere em va cridar l’atenció un article de “El Magazine” que surt els diumenges al diari “La Vanguardia”. Aquell article em va interessar perquè tractava la migranya, però la sopresa la vaig trobar enmig d’aquelles linies.
Sóc una reincident en la migranya, per desgràcia meva convisc amb aquesta malaltia (dic malaltia perquè fa qüestió d’un any s’ha “catalogat” com a tal) des de fa anys i els que em queden ja que se m’ha convertit en crònica.
Sobre la migranya i les seves crisis molestes i fins i tot discapacitants, es diuen moltes coses. Les divideixen en tipus, formes, simptomes, etc… i fins i tot se’n creen de noves. Quan llegeixo que apareix una “nova migranya” cosina-germana de la primera, no em sorpren, no ho sé, les dec tenir totes perquè no em diuen res de nou. Me’n ric quan algú diu que té migranya, és pren una aspirina i li passa. Me’n ric quan es diu que vomitant minva el dolor. Me’n ric quan t’aconsellen que et tanquis en una habitació a les fosques, t’estiris al llit i acluquis els ulls unes hores. Ho sento però crec que no parlem de les mateixes migranyes.
Els que les patim, no les tenim ni un cop, ni dos l’any, ni mensualment. Arribem o n’arribo a patir 5 dels 7 dies que té la setmana. Te’n vas a dormir amb aquell dolor pensant que l’endemà serà un altre dia, i ho és!!, però ho és amb el dolor enganxat a tu. Ni aspirines, ni paracetamol, ni ibuprofenos, ni cap familia dels antiflamatoris, ni medicaments específics per cefaleas entre d’altres (ull!! que l’abús provoca l’efecte contrari i cronifica el dolor). Res de tot això, i ni molts menys vomitant, és clar!. Som cunillets d’índies en el món de la medicació que tastem totes les novetats confiant en que aquest cop haurà sortit alguna cosa millor que l’última vegada.
Crec que és molt díficil explicar com són i quines varietats tenen les crisis de migranya, en podria fer un llibre. Però fent-vos un petit resum, la meva vivència davant una crisi de migranya és la següent:
Comença amb els següents simptomes: vertigen i/o pressió al cap o al/s ull/s i/o dolor localitzat (a la zona del cap és clar!) i/o tremolors i/o febre a la cara i/o etc ….
Seguidament: Els simptomes junts o separats s’intensifiquen donant-te evidentment, una gran molèstia, dolor, mal estar, etc…
Com que una crisi et ve sense avís (bé els anys curteixen i moltes vegades ja predic quan en tindré) t’enganxa en infititat de llocs i situacions, no pots correr a tancar-te al lavabo ni molt menys en una habitació a les fosques (que a mi ja no em serveix per res). Així doncs, recorres a “la bomba” com carinyosament anomeno a la pastilla miraculosa i la vegada caríssima que em prenc. Aquí comença la segona fase de les meves migranyes.
Comença: Durant la primera mitja hora- un hora, malaeixes haver-te empassat aquell dineral perquè no observes cap efecte.
Seguidament: De cop, aquells símptomes i dolors es multipliquen per mil i es reperteixen per tot el cap. En aquell moment vols desapareixer de la terra, tapar-te, amagar-te, fugir d’aquell dolor, però vagis on vagis ell està amb tu. Se’t contrau el cos, la parla i els sentits. És un veure el món a camara lenta mentre desitges per tot l’or de l’univers que s’acabi aquell estat. I s’acaba ( o no!!) al cap d’una hora o dues.
Finalitza: automàticament el cos es relaxa, desapareixen el/s dolor/s i ets l’ésser més feliç del món. I realment ho ets!!! Barboteges, s’asseca la boca com si t’hagués llepat un camell, flotes, et deshidrates, no tens força…amb altres paraules: flipes.
Com podeu comprovar no em prenc una simple aspirina. I ara és quan faig referència a aquella sopresa que vaig trobar a l’article perquè és la millor expressió que he trobat mai per definir realment una crisi de migranya.
Deixant de banda les tipificacions que senyalaven, van anomenar a un tal Lewis Carroll (nom original: Charles Lutwidge Dodgson 1832-1898) escriptor, matemàtic i fotògraf britànic. Doncs bé, sempre s’havia especulat, que en Lewis patia epilèpsia, fins i tot s’ha dit que jugava amb la droga veient el
comportament estrany que a vegades mostrava. Doncs bé, com sempre s’opina per opinar davant la ignorància i el temps ho posa tot al seu lloc, s’ha comprovat científicament i mèdicament, que aquell pobre home no tenia altra cosa que migranya, i la seva gran obra mestra universalment coneguda, no és més que el reflexe de les seves vivencies durant les crisis vestides de faula. Estic parlant d’”Alícia al país de les meravelles” I en dóno fe, que les rareses que es viuen en aquella història (com tenir el cap uns metres per sobre del cos, llampecs de llum, retall del camp de visió, distorsió de les coses, etc…) les visc en primera persona cada vegada que tinc migranya.
Així doncs, si voleu experimentar aquestes sensacions, només cal que us llegiu el llibre, reflexioneu, i després traspasseu-ho a la crua realitat.
Sóc una reincident en la migranya, per desgràcia meva convisc amb aquesta malaltia (dic malaltia perquè fa qüestió d’un any s’ha “catalogat” com a tal) des de fa anys i els que em queden ja que se m’ha convertit en crònica.
Sobre la migranya i les seves crisis molestes i fins i tot discapacitants, es diuen moltes coses. Les divideixen en tipus, formes, simptomes, etc… i fins i tot se’n creen de noves. Quan llegeixo que apareix una “nova migranya” cosina-germana de la primera, no em sorpren, no ho sé, les dec tenir totes perquè no em diuen res de nou. Me’n ric quan algú diu que té migranya, és pren una aspirina i li passa. Me’n ric quan es diu que vomitant minva el dolor. Me’n ric quan t’aconsellen que et tanquis en una habitació a les fosques, t’estiris al llit i acluquis els ulls unes hores. Ho sento però crec que no parlem de les mateixes migranyes.
Els que les patim, no les tenim ni un cop, ni dos l’any, ni mensualment. Arribem o n’arribo a patir 5 dels 7 dies que té la setmana. Te’n vas a dormir amb aquell dolor pensant que l’endemà serà un altre dia, i ho és!!, però ho és amb el dolor enganxat a tu. Ni aspirines, ni paracetamol, ni ibuprofenos, ni cap familia dels antiflamatoris, ni medicaments específics per cefaleas entre d’altres (ull!! que l’abús provoca l’efecte contrari i cronifica el dolor). Res de tot això, i ni molts menys vomitant, és clar!. Som cunillets d’índies en el món de la medicació que tastem totes les novetats confiant en que aquest cop haurà sortit alguna cosa millor que l’última vegada.
Crec que és molt díficil explicar com són i quines varietats tenen les crisis de migranya, en podria fer un llibre. Però fent-vos un petit resum, la meva vivència davant una crisi de migranya és la següent:
Comença amb els següents simptomes: vertigen i/o pressió al cap o al/s ull/s i/o dolor localitzat (a la zona del cap és clar!) i/o tremolors i/o febre a la cara i/o etc ….
Seguidament: Els simptomes junts o separats s’intensifiquen donant-te evidentment, una gran molèstia, dolor, mal estar, etc…
Com que una crisi et ve sense avís (bé els anys curteixen i moltes vegades ja predic quan en tindré) t’enganxa en infititat de llocs i situacions, no pots correr a tancar-te al lavabo ni molt menys en una habitació a les fosques (que a mi ja no em serveix per res). Així doncs, recorres a “la bomba” com carinyosament anomeno a la pastilla miraculosa i la vegada caríssima que em prenc. Aquí comença la segona fase de les meves migranyes.
Comença: Durant la primera mitja hora- un hora, malaeixes haver-te empassat aquell dineral perquè no observes cap efecte.
Seguidament: De cop, aquells símptomes i dolors es multipliquen per mil i es reperteixen per tot el cap. En aquell moment vols desapareixer de la terra, tapar-te, amagar-te, fugir d’aquell dolor, però vagis on vagis ell està amb tu. Se’t contrau el cos, la parla i els sentits. És un veure el món a camara lenta mentre desitges per tot l’or de l’univers que s’acabi aquell estat. I s’acaba ( o no!!) al cap d’una hora o dues.
Finalitza: automàticament el cos es relaxa, desapareixen el/s dolor/s i ets l’ésser més feliç del món. I realment ho ets!!! Barboteges, s’asseca la boca com si t’hagués llepat un camell, flotes, et deshidrates, no tens força…amb altres paraules: flipes.
Com podeu comprovar no em prenc una simple aspirina. I ara és quan faig referència a aquella sopresa que vaig trobar a l’article perquè és la millor expressió que he trobat mai per definir realment una crisi de migranya.
Deixant de banda les tipificacions que senyalaven, van anomenar a un tal Lewis Carroll (nom original: Charles Lutwidge Dodgson 1832-1898) escriptor, matemàtic i fotògraf britànic. Doncs bé, sempre s’havia especulat, que en Lewis patia epilèpsia, fins i tot s’ha dit que jugava amb la droga veient el
comportament estrany que a vegades mostrava. Doncs bé, com sempre s’opina per opinar davant la ignorància i el temps ho posa tot al seu lloc, s’ha comprovat científicament i mèdicament, que aquell pobre home no tenia altra cosa que migranya, i la seva gran obra mestra universalment coneguda, no és més que el reflexe de les seves vivencies durant les crisis vestides de faula. Estic parlant d’”Alícia al país de les meravelles” I en dóno fe, que les rareses que es viuen en aquella història (com tenir el cap uns metres per sobre del cos, llampecs de llum, retall del camp de visió, distorsió de les coses, etc…) les visc en primera persona cada vegada que tinc migranya.Així doncs, si voleu experimentar aquestes sensacions, només cal que us llegiu el llibre, reflexioneu, i després traspasseu-ho a la crua realitat.
Il.lustració de John Tenniel (1820-1914)
No hay comentarios:
Publicar un comentario