Tots sabem del tòpic que qui té un títol universitari és una persona de món, amb grans coneixaments específics i a qui se li mereix en respecte especial. Tots els pares han volgut un nen universitari, aquell fill que arribarà lluny, amb prestigi i solemnitat. Doncs bé, diria que avui en dia el títol universitari em mereix menys que respecte pel que els hi pugui suposar. No sóc universitaria, ni ganes vist el panorama actual. Per desgràcia hi ha molta gent que per més títols penjats al coll no tenen opció a exercir del que li pertoca i la resta ho fan, però perquè els hi ha tocat la loto. I d’aquests afortunats, la majoria amb el temps es converteixen en una mena de funcionaris del seu ofici. N’hi ha uns que no els suporto, els anomeno despectivament “ingenieros”. Al llarg del meus anys m’he topat amb molta gent d’aquesta, tan a la feina com en el carrer i ves per a on que en tinc un cada dia davant de casa.
Des de fa un any i mig que una empresa, suposadament prestigiosa, treballa en un projecte que es veu que ens fara canviar la vida. Fins fa un temps tot anava sobre rodes, els pencaires de torn van fer tota la feina bruta que hi havia per fer i finalment va arribar el dia en que van apareixer els senyorets “ingenieros” que feinegen sempre amb un mòbil a la mà i reposen el seu esforç sota els raigs naturals del sol. Des de que la línia telefònica va colapsada en el meu barri, el desordre, el caos i la guarreria abunda com la que més. Surts de casa i els pencaires amb un somriure d’orella a orella et desitgen un bon dia mentre els senyorets encara no han ni arribat al lloc de treball. Quan el cap d’unes hores tornes a casa, veus que tothom sua i corre mentre ells, pobrets, passegen perquè ja han treballat prou . T’hi acostes, els hi desitges bon dia i s’estranyen que passis per allà. Arriba un dia en que el dialeg s’extén…fa mig any que hi són i ja toca no??:
Enmig d’un núvol de pols una mare procurant pels seus, demana siusplau si algun dia tenen intenció de fer una mica de neteja, més que res perquè els caps de setmana menges pols, et rentes amb fregall de terra i respires desert a no ser, que com una bona ciutadana, et dediquis el cap de setmana a netejar la merda acumulada de mesos. Amb un engegar-la a pastar es pengen les medalles de aquí mano jo i tu t’aguantes. Quan no deixes que toregin a una mare i et plantes en les seves fantàstiques oficines per preguntar-li de quin recoi pal va, et pregunta qui ets i on vius … .Ah!! perdona!! És clar, és que amb mig any que fas veure que treballes ni t’has adonat que visc just al darrera on has plantat les teves oficines, perdona eh? Sóc una maleducada en no haver-me presentat abans….
Unes hores abans havia pogut fer callar a la meva mare i engegar-la a pastar, però potser no sap que la gent que no som enginers també els tenim ben posats. Amb un no deixar-lo parlar i esbroncar-lo davant del seu personal, li pugen els colors com brolla la sang d’un toro. Encara fa un intent de xulejada dient que no em sofoqui! Que encara m’agafara un infart…Ai noi! Que l’has vessada…..tranquil, que l’infart no el tindré, ja el va tenir el meu pare fa 13 anys i com em tornis a dir una tonteria com aquesta acabarem molt malament. Glups “tierra tragame” pensa ell, és clar!!. Li dic que les coses aniran bé en el moment en que em faci cas i netegi el femer que ens empassem cada dia, no té més contesta que dir-me que no em queixi que quan acabin podré gaudir d’un projecte mundialment desitjat, Ho vols veure?? -em diu No em cal! Gràcies! Ho veig des de la finestra de casa!! Ai! Encara no saps on visc?. Insisteix en que és un projecte de gran embergadura i que això ja ho porta…ah! Noi, no sabia que tot allò que aporta un bé a la humanitat va rodejat de porqueria!...Uf! anem justos de temps i de pressupot –em diu….Ah! és clar! Que tonta!! És veritat que s’acosten les eleccions oi?? Ei cap problema, si els teus treballadors van de bòlit et pots encarregar tu d’agafar l’escombra, no?? S’acaba la conversa…
Unes hores més tard, l’ingeniero es planta a casa meva…com que fa horaris normals jo encara no he arribat a casa de treballar. Deixa l’encarrec que ja ho han netejat i que siusplau no posi cap denuncia perquè sino tindrà la brigada cada dia controlant el que no fan. Ahhhh manoi!!! Així que ara tenia raó, oi? Vinga, tanco el tema. Cap problema.
Passen els dies, les dunes tornen a apereixer fins el passadís de casa. Escombro els dissabtes i les palades que omplo les hi deixo a la porta de la seva office, a veure si s’hi posa de peus.
Continua la deixadesa, ara descarreguen un camió i li foten un viatge a una farola. Els hi fas el parte de la setmana…perdona..diria que heu donat un cop a la farola descarregant aquests magnifics palets que fa una setmana que es moren de fàstic… S’hi acosta, la sacseja…tranquila que no caurà!!…. Com??? Magnífica resposta!!… ostres com m’agradaria ser enginer! Que llest, quina agilitat en els seus arguments, caram! Perquè ja tinc parella eh? Perquè sino….. Em pregunta si em van dir que van netejar ara ja fa "años a"…ai! Sí, perdona!! No t’ho havia agraït!! Sí, sí, moltes gràcies eh?! Però…ho podrieu tornar a fer de tan en tan?? Uiiiix ja l’he cagat! Que no sé que és una magnifica obra i que encara en tenen per dies??? Ostres nena! És que no saps la sort que tens de compartir aquesta obra faraonica…No exigeixis tant home!!
Molt amablement i amb cap manca d’ironia m’ha promès que es farà una llista de tots els desperfectes que ens provoca als veïns i que el dia que acabin les obres ens vindrà a dir adéu.
Mamá quiero ser INGENIERO!
PD. No oblideu que és personal pagat pel nostre Ajuntament i per la Generalitat de Catalunya.
